Introducció*
El centre d’origen de l’espècie ametller (Prunas dulcis (Mill.) D.A. Webb) es localitza al centre oest d’Àsia, on l’home ha utilitzat els seus fruits des de la més remota antiguitat. Els fenicis i els romans varen estendre el cultiu per la Conca Mediterrània. L’ametller està pro-fundament arrelat a la cultura i els costums dels països mediterranis. L’arbre forma part integrant del paisatge. El fruit s’utilitza en multitud de plats típics de la gastronomia local.
*Dossier técnic nº22: l’ametller, juny 2007
Situació a la cubeta de Móra*
"La vall, o cubeta de Móra, integrada per Garcia, les dues Móres, Benissanet, Ginestar i Miravet, és terreny diluvial. D'aquest terreny són les llenques més fèrtils de Catalunya."
"Després de Reus, (Móra d'Ebre) és la població més important de Catalunya en el comerç de l'ametlla. Centralitza i esclofolla no solament les de la comarca, sinó de la Terra Alta, del Priorat, de les Garrigues..."
Artur Bladé i Desumvila, Visió de l'Ebre català (1983-Cossetània Ed.)
El paisatge de la cubeta de Móra es plenament agrari, amb predomini dels conreus de regadiu de fruita dolça.
Al sector oest hi apareixen conreus d’olivera i ametller en secà, amb alguna pineda de pi blanc i brolles.
Si s’analitzen els usos del sòl de la Cubeta de Móra hom s’adona que el 65% de la unitat està ocupada per conreus, dels que destaquen els de fruita dolça (32%), sobretot a la meitat oriental, i l’olivera (10’2%) i l’ametller (8%), al terç occidental, on es conjuga amb les masses
forestals (21%). La làmina d’aigua del riu Ebre (5%) ocupa el mateix que l’espai urbanitzat (6%). Dels conreus tradicionals de la Cubeta de Móra, l’horta pràcticament ha desaparegut (només un 0’3%, 22’6 hectàrees), mentre que el cereal (9’1%) i la vinya (4’8%), tampoc hi són molt presents.
En les vores occidentals de la plana, allà on la plana ho permet, s’hi instal·len els conreus de fruiters de secà, ametllers i oliveres que es combinen amb bosquines de pi blanc. El contrast entre aquests i els fruiters de regadiu enriqueixen aquest paisatge.
Per altra banda, els mosaics agroforestals d’olivera i ametller situats al sector occidental de la unitat conformen un paisatge amb una elevada qualitat natural on hi ha la presència de l’àliga cuabarrada i la marcenca.
Els espais agrícoles que formen els conreus de secà d’olivera i ametller de l’oest de la unitat també esdevenen un referent simbòlic-identitari per la llarga història d’aquest conreu en aquestes terres.
El paisatge de la Cubeta de Móra ha estat relativament dinàmic en els últims anys. Un 68,6% dels usos del sòl entre 1992 i 2002 es va mantenir estable. La dinàmica del paisatge més important en aquests darrers anys ha estat el canvi de conreu, que ha afectat a un total de 1.233 ha (un 18% del total de la unitat), per bé que s’ha anat produint de forma gairebé imperceptible a l’ull humà. Aquest canvi s’ha produït arran de la substitució de conreus de regadiu al sectors central, nord i nord-est, motivats per la recerca de conreus amb un millor preu de mercat, i per la millora tecnològica en l’extracció i gestió de l’aigua, que ha permèsque en els darrers anys el regadiu, i per tant les noves plantacions de fruita dolça, vagin guanyant hectàrees i allunyant-se cada cop més de l’eix del riu, on tradicionalment s’havia concentrat el regadiu. En aquest procés s’han anat substituint els conreus d’oliveres i ametllers de secà per conreus de préssec i cirera.
Oportunitats dels productes del camp de la cubeta de Móra:
- El mercat català pot donar sortida a les produccions de qualitat de la fruita dolça de la ribera, així com altres produccions agràries ecològiques en diferents tipus de cultiu (sobretot olivera i ametller) que es donen a la Cubeta de Móra. En aquest sentit, l’obtenció d’una certificació de qualitat seria un element imprescindible per garantir el futur de l'agricultura.
* Catàleg del paisatge de les terres de l'ebre, IDECE.
La producció mundial d’ametlla i d’altres fruits secs s’ha incrementat considerablement els últims 20 anys. Paral·lelament, el mercat de l’ametlla ha mostrat una notable capacitat d’absorció. A l’inici d’aquesta dècada, una sèrie de collites excel·lents a nivell mundial ocasionaren una caiguda dels preus internacionals que, no obstant, varen tenir una conseqüència positiva: afavorir la penetració de l’ametlla en països de l’est d’Àsia, sense cap tradició de consum però amb un important poder adquisitiu. D’altra banda, les relacions “fruits secs – salut” i “fruits secs – dieta mediterrània” estan contribuint a l’increment del consum. De forma especial als EUA, però també a d’altres països, entre els quals Espanya, s’estan desenvolupant importants campanyes publicitàries que incideixen en les propietats beneficioses dels fruits secs per a la salut. Com a conseqüència de l’obertura de nous mercats i el foment dels existents, els preus de l’ametlla s’han mantingut relati-vament alts els últims anys, malgrat que les collites mundials han estat importants. Les perspectives del cultiu semblen optimistes.
La producció mundial està basada principalment en les collites d’EUA (Califòrnia) (61%) i d’Espanya (11%). La producció s’ha incrementat de forma espectacular les darreres dècades a Califòrnia. D’altres països productors són Itàlia, Iran, Síria, Marroc, Grècia, Austràlia, Turquia, Tunísia, etc. Cal destacar la importancia cada vegada major de la producció d’Austràlia.
Les collites mundials tenen grans fluctuacions anuals en funció de les condicions climàtiques:
Principalment la incidència de pluges durant la floració a Califòrnia i de gelades tardanes i sequera a l’àrea mediterrània.
A Espanya, l’ametller és un cultiu molt tradicional, àmpliament difós. Ocupa al voltant de 600.000 hectàrees, especialment concen-trades a les zones pròximes al Mediterrani (costaneres i interiors), Andalusia i vall de l’Ebre. A Catalunya, es cultiven unes 60.000 hectàrees distribuïdes quasi en la seva totalitat, a parts iguals, entre Lleida i Tarragona.
L’ametller és una espècie apta per a àmplies àrees espanyoles dotades d’escassos recursos agrícoles.
És un arbre rústic en necessitats de sòl i aigua, encara que cal ressaltar que, com és lògic, la producció està íntimament lligada a les condicions en què es desenvolupa el cultiu. A Califòrnia i Austràlia les plantacions estan assentades en sòls fèrtils de regadiu i reben excel·lents cures. La situació a la Conca Mediterrània és molt diferent, ja que tradicional-ment l’ametller s’ha considerat com un cultiu complementari en l’explo-tació agrària, relegat a condicions marginals. Per això, a Califòrnia les produccions mitjanes superen les 1.500 kg/ha d’ametlla en gra, mentre que a la Conca Mediterrània aquestes xifres mitjanes arriben amb prou feina als 150 kg/ha.
*Dossier técnic nº22: l’ametller, juny 2007 Departament d’agricul-tura, alimentació i acció social.
No hay comentarios:
Publicar un comentario